Dilo tal como es

Me encanta esta canción de jazz de Aaron Neville llamada “Tell it like it is” que escuché gracias a que Lechowski la incluyó en su recopilatorio de jazz iola.

La letra y mi traducción.

Tell it like it is

Dilo tal como es

If you want something to play with
Go and find yourself a toy
Baby my time is too expensive
And I’m not a little boy

If you are serious
Don’t play with my heart
It makes me furious
But if you want me to love you
Then a baby I will, girl you know that I will

Tell it like it is
Don’t be ashamed to let your conscience be your guide
But I know deep down inside me
I believe you love me, forget your foolish pride

Life is too short to have sorrow
You may be here today and gone tomorrow
You might as well get what you want
So go on and live, baby go on and live

Tell it like it is
I’m nothing to play with
Go and find yourself a toy
But I… Tell it like it is
My time is too expensive and I’m not your little boy

Si quieres algo con lo que jugar
Ve y búscate un juguete
Cariño mi tiempo es demasiado caro
Y no soy un niñito

Si vas en serio
No juegues con mi corazón
Eso me pone furioso
Pero si quieres que te ame
Entonces cariño lo haré, sabes que lo haré

Dilo tal como es
No tengas vergüenza de dejar que tu conciencia te guíe
Pero sé dentro de mí
Creo que me quieres, olvida tu orgullo tonto

La vida es demasiado corta para tener tristeza
Hoy puedes estar aquí y mañana haberte ido
También podrías tener lo que quieres
Así que sigue y vive, cariño sigue y vive

Dilo tal como es
No soy algo con lo que jugar
Ve y búscate un juguete
Pero yo … lo digo como es
Mi tiempo es demasiado caro y no soy tu niñito

Muerta en vida

100% posible

100% posible

“Es como si se quedara de pronto atrás, a la deriva, o se alejase por caminos que me son ajenos, y me diese igual lo que sufra, a quién ame, con quién viva, cómo sienta o como muera. Esa mujer ya no es asunto mío, y eso me hace sentir egoístamente limpio y libre. Es bueno, decido, poder desprenderse de esa forma de pedazos de tu vida, dejándolos atrás como quien se desembaraza de algo viejo e inútil. Una automutilación práctica. Higiénica.”

Todo el escrito de Pérez Reverte.

A Terrassa tothom suma (però cada cop sumem menys)

A Terrassa, una ciutat per sobre dels 200.000 habitants que sempre ha sofert d’una mobilitat desastrosa, l’Ajuntament, la Regidoria d’Urbanisme o qui en sigui responsable continuen convertint la ciutat en un caos que toca patir als qui ens desplacem en cotxe.
Algunes de les actuacions “ben pensades” són:
rotondes mal fetes que formen uns embussos impressionants com per exemple: la situada a Avda Vallès /Avda. Bejar a Can Petit on dos carrils es transformen en un de sol a l’interior de la rotonda. O directament insofribles com la rotonda de Plaça de L’Aigua que continuen modificant per fer-la més complicada encara.
instal·lació de semáfors cada dos per tres (tots els nous entre Avda Bejar i Ctra Rellinars) i mai sincronitzats que fan que la gent surti disparada per arribar al següent perque estan farts de cues (avda. Bèjar desde Ctra Matadepera)
els passos elevats que tenen més pendent del legal on et deixes els baixos del cotxe . A més de no haver-hi cap estandarització: posen badens, posen passos elevats amb pas de zebra i posen uns trossos de goma grandíssims (C/ Prat de la Riba o Passeig 22 de Juliol a Can Boada).
els sots a l’asfalt perque a Terrassa s’hi fan feines al carrer i mai s’acostuma a deixar el carrer com estava, i les tapes de les clavegueres que mai estan posades a nivell (Avda Vallés en ambdos sentits)
senyalització pintada per ineptes com la nova forma de pintar l’accés al pont de Vacarisses venint des del Carrer Sant Marc. On abans hi havia dos carrils, ara només n’hi ha un que es desplega deixant pas a 3 cotxes en direcció al pont. Embussos inacabables. (En un bon exemple del que es fer la feina dues vegades, aquesta senyalització va desaparèixer uns messos després i per sort van tornar a la original)
la mania de posar carril bici per tot arreu treient llocs d’aparcament. ¿Quantes bicis he vist passar per Abat Marcet? ¿I per la zona de la Gripia / Les Arenes i l’Estació Est? … ¿Pel Park Vallés? … ¿I per dos bicis al dia fa falta treure tots les places de parking i fer aparcar els cotxes al mig del carrer perque les bicis circulin entre ells i la vorera? Potser l’ajuntament ens hauria de començar a regalar una bici a tots.
els plafons pels autobusos perque puguin carregar i descarregar al bell mig del carrer.
recomanar fer servir les rondes per circular amb fluidesa i posar-hi dos radars fixes i algún mòbil (sota el pont de la C-58 direcció nord passat el Centre Blau de la Llar). L’Avinguda del Vallès, plena de semàfors, i limitada a 50 es el que ells anomenen “Rondes”.
els xamfrans rodons i tota la parafernàlia amb les voreres a prop de les escoles perque els pares puguin recollir els fills … que pobrets no poden caminar 10 minuts fins a casa.
l’eliminació de carrils d’arteries principals com La Rambla d’Ègara i collindants.
– carrils massa petits en carrers pintats per dos cotxes on s’hi cap amb problemes (això sí les voreres fan tres metres) com per exemple: la Avinguda Barcelona pujant a l’alçada dels Bombers.

Això es Terrassa, on tothom suma … sumem crispació perque la gent n’està farta de la colla d’ineptes que porten massa anys al Govern municipal fent i desfent com volen.