Et miro
May 21st, 2008
Aquest és un escrit de no fa gaire temps i que romania a l’interior d’una llibreta que vaig trobar l’altre dia. Parla de com a vegades és millor allunyar-se d’una persona sense ni tan sols saber quina mena de relació s’hi té i sense poder deixar passar el temps per descobrir-ho, de les dificultats de pertànyer a dos móns oposats i de la necessitat de fer servir el cap més que el cor. Cliqueu al play del vídeo i llegiu mentre escolteu la cançó escaient.
Et miro de reüll i et trobo. Dues mirades plenes de patiment pretèrit. Reconec que m’omple de joia la sensació de retrobar-te. De joia de i de por a parts iguals.
Èsser a prop teu només contribueix a atabalar el meu cap. Anàlisi rere anàlisi les branques de l’arbre de les decisions semblen no tenir fi. A l’extrem, lluny de l’abast meu, veig la desitjada. Penso en atansar-m’hi però continua allunyant-se sense pietat.
Mai, fins ara, havia pensat que agrairia la passivitat d’algú. Sense entrar en judicis et dono l’enhorabona. Tan sols sé que els esforços constants que faig per no ser com realmente sóc s’haurien anat a n’orris si t’ho haguessis proposat o bé les circumstàncies t’ho haguessin permès. Sento quelcom. No puc negar-ho. Sento quan hi ets i quan no, quan arribes i quan marxes, quan t’apropes o encara més quan t’allunyes.
Sento i callo. Cap gest o paraula pot delatar-me. Impàvid, fred assisteixo als nostres encontres tractant que el futur no ens faci mal. Tot per evitar que la necessitat d’estimar que ambdòs arrosseguem ens compliqui massa la vida i acabem distanciats per quelcom que jo, i només jo, deuria haver evitat.
(No Ratings Yet)
Loading ...
Es força curios llegir-te amb català. Ets tota una caixa de sorpreses. Jo també vaig escriure algunes cosas amb català, potser com una manera d´aproparme a algu, o potser com un entreteniment més. El ben cert es que escriure amb catala es mes una anecdota que altre cosa pero en castellá es…sencillament una passió. Es tot un plaer llegir-te inclos amb català. Josep