Si lo que buscas es mi blog sobre Suecia, está aquí

El romanticismo al ostracismo

November 12th, 2010

“El romanticismo lo condené al ostracismo. He perdido la fe, ahora vivo de realidades.”

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: Mis citas | Tags: , , , | No Comments

Un árbol seré si … / Fa leszek, ha …

November 11th, 2010

Me encanta esta poesía de Petôfi Sándor y como no me parecía muy difícil me he puesto a traducirla. Además hay en Youtube esta versión cantada.

Fa leszek, ha …

Un árbol seré si …

Fa leszek, ha fának vagy virága.
Ha harmat vagy: én virág leszek.
Harmat leszek, ha te napsugár vagy…
Csak, hogy lényink egyesüljenek.

Ha, leányka, te vagy a mennyország:
Akkor én csillagá változom.
Ha, leányka, te vagy a pokol: (hogy
egyesüljünk) én elkárhozom.

Un árbol seré, si de él eres su flor.
Si eres el rocío: yo, flor seré
Rocío seré, si eres un rayo de sol …
Solo para que podamos unirnos.

Si tú, mi niña, eres el cielo:
En estrella me transformo.
Si tú, mi niña, eres el infierno:
Para unirnos, me condeno.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (3 votes, average: 4.33 out of 5)
Loading ... Loading ...
Categories: Poesía | Tags: , | No Comments

La Física de la Búsqueda

November 10th, 2010

Ayer fui al cine y puesto que la película que mi amiga escogió se canceló por problemas técnicos acabamos viendo la película que a mí me habían recomendado: “Come, reza, ama” que en húngaro se conoce por “Ízek, Imák, Szerelmek“.

Eat, pray, love

Eat, pray, love

Resulta ser una película entretenida de amor y desamor y de la búsqueda y el encuentro con uno mismo. Cualquiera puede disfrutar de su visionado pero sin duda aquellos que en ocasiones hemos emprendido esa búsqueda en pos del conocimiento, de aprender nuevos idiomas, de descubrir nuevas culturas, de adquirir formas en las que completar aun más nuestras vidas, podemos sentirnos reflejados perfectamente en el papel de Liz que interpreta Julia Roberts.

Hace seis años decidí marcharme a vivir temporalmente a Suecia para aprender más del idioma y la cultura y literalmente “ver qué había en el país”. Fue una experiencia gratificante que me vinculó estrechamente a ese país y a sus costumbres. Hace algo más de un año, las ganas de aprender un nuevo idioma y hacerlo por primera vez en mi vida desde el inicio en el país donde se habla me condujeron hasta Hungría. Igualmente he disfrutado de viajes más cortos de vacaciones en lugares como Japón, Letonia, Estonia, Austria o Alemania. En cada lugar he tenido mis vivencias particulares que han pasado a formar parte de mí y moldean mi manera de ser o de ver las cosas.

Asusta pensar que las cosas puedan cambiar y que ese ansia por saber y conocer pueda disiparse o peor aun amortiguarse por causas externas. Precisamente eso le sucede a Liz en la película y se ve sumida en una relación que deja de tener sentido mientras sus deseos previos siguen omnipresentes en su interior y cuyo eco resuena más intensamente a medida que pasan los días.

Creo que uno tiene que saber quién es antes de saber estar con alguien. Liz no lo sabía y emprendió esa búsqueda. Muchos no lo sabíamos y emprendimos búsquedas similares con resultados exitosos. Sin embargo, ni el camino es un lecho de rosas ni la búsqueda en sí tampoco lo es. La búsqueda atrapa y te sume en un agotador esfuerzo de autosuperación al que cuesta poner punto y final o tan solo punto y seguido. Cada día te conoces mejor, sabes quién eres, sabes qué quieres, sabes de dónde vienes y sabes hacia donde vas. Y en ocasiones, te olvidas de dejarte acompañar por alguien. Exactamente igual que Liz.

La cita final que Liz hace a modo de reflexión personal se me quedó grabada. En inglés original es la siguiente:

“I’ve come to believe that there exists in the universe something I call ‘The Physics of The Quest’ — a force of nature governed by laws as real as the laws of gravity or momentum.  And the rule of Quest Physics maybe goes like this: ‘If you are brave enough to leave behind everything familiar and comforting (which can be anything from your house to your bitter old resentments) and set out on a truth-seeking journey (either externally or internally), and if you are truly willing to regard everything that happens to you on that journey as a clue, and if you accept everyone you meet along the way as a teacher, and if you are prepared – most of all – to face (and forgive) some very difficult realities about yourself… then truth will not be withheld from you.’  Or so I’ve come to believe.  I can’t help but believe it, given my experience.”

Y en español sería algo así como:

“He llegado a creer que en el Universo existe algo llamado la “Física de la Búsqueda” – una fuerza de la naturaleza gobernada por leyes tan reales como la Ley de la Gravedad o la Ley del Momento. Y la regla de la Física de la Búsqueda es algo así como esto: “Si eres suficientemente fuerte para dejar atrás todo lo familiar y confortable (que puede ser cualquier cosa: desde tu hogar a tus viejos resentimientos) y partir en un viaje en busca de la verdad (ya sea interna o externamente), y si realmente deseas ver todo lo que te suceda en ese viaje como pistas, y si aceptas a todo el mundo que te encuentres por el camino como maestros, y si estás preparado – principalmente – para enfrentarte a realidades propias muy díficiles (y perdonarte) … entonces la verdad no te será retenida.” O así he llegado a creerlo yo. No puedo hacer menos que creerlo, dada mi experiencia.”

Y suscribo plenamente el texto anterior. Y me han entrado unas ganas locas de irme a Bali … o de irme, en general, a algún otro lugar. Sin embargo, antes tengo asuntos pendientes que zanjar y, parafraseando a MUSE en Knights of Cydonia: time has come to make things right … you and I must fight to survive. Ha llegado la hora de hacer las cosas bien … tú y yo debemos luchar para sobrevivir. Luego la búsqueda proseguirá aquí, allá o acullá.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading ... Loading ...
Categories: La reflexión del día | Tags: , , , | 1 Comment

Amigos, no existen los amigos

November 7th, 2010

Leo en Ethik der Freundschaft del filósofo alemán Harald Lemke el siguiente texto inicial.

»Oh Freunde, es gibt keinen Freund!« – mit dieser Klage drückt Sokrates einst eine elementare Erfahrung aus, die sich wie ein roter Faden durch die abendländische Geschichte der Philosophie der Freundschaft zieht. Es ist die Enttäuschung darüber, daß man zwar „Freunde“, nämlich Bekannte, Arbeitskollegen, Nachbarn, Verwandte, aber keine wirklich guten Freunde hat. Die eigene Hoffnung, der persönliche Wunsch auf die Erfüllung eines geglückten Soziallebens in Form von zuverlässigen und dauerhaften Freundschaftsbeziehungen bleibt oft unerfüllt.

Mi traducción sería:

»¡Oh amigos, no existen los amigos!« - con esa queja expresa Sócrates una de las experiencias básicas que se desarrolla como hilo conductor a través de la historia occidental de la Filosofía de la Amistad. Es la decepción contraída por el hecho de que a pesar de tener “amigos”, a saber, conocidos, compañeros de trabajo, vecinos, parientes, etc. no se tiene ningún buen amigo de verdad. A menudo la aspiración interna, el deseo personal de tener una vida social exitosa gracias a relaciones de amistad duraderas y confiables, permanece irrealizable.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading ... Loading ...
Categories: La reflexión del día | Tags: , , | No Comments

El amor y el sexo

October 21st, 2010

“Esforzarse por encontrar el amor es lo virtuoso, dada la patente facilidad de encontrar sexo.”

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: Mis citas | Tags: , | No Comments

Dilo tal como es

September 22nd, 2010

Me encanta esta canción de jazz de Aaron Neville llamada “Tell it like it is” que escuché gracias a que Lechowski la incluyó en su recopilatorio de jazz iola.

La letra y mi traducción.

Tell it like it is

Dilo tal como es

If you want something to play with
Go and find yourself a toy
Baby my time is too expensive
And I’m not a little boy

If you are serious
Don’t play with my heart
It makes me furious
But if you want me to love you
Then a baby I will, girl you know that I will

Tell it like it is
Don’t be ashamed to let your conscience be your guide
But I know deep down inside me
I believe you love me, forget your foolish pride

Life is too short to have sorrow
You may be here today and gone tomorrow
You might as well get what you want
So go on and live, baby go on and live

Tell it like it is
I’m nothing to play with
Go and find yourself a toy
But I… Tell it like it is
My time is too expensive and I’m not your little boy

Si quieres algo con lo que jugar
Ve y búscate un juguete
Cariño mi tiempo es demasiado caro
Y no soy un niñito

Si vas en serio
No juegues con mi corazón
Eso me pone furioso
Pero si quieres que te ame
Entonces cariño lo haré, sabes que lo haré

Dilo tal como es
No tengas vergüenza de dejar que tu conciencia te guíe
Pero sé dentro de mí
Creo que me quieres, olvida tu orgullo tonto

La vida es demasiado corta para tener tristeza
Hoy puedes estar aquí y mañana haberte ido
También podrías tener lo que quieres
Así que sigue y vive, cariño sigue y vive

Dilo tal como es
No soy algo con lo que jugar
Ve y búscate un juguete
Pero yo … lo digo como es
Mi tiempo es demasiado caro y no soy tu niñito

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5.00 out of 5)
Loading ... Loading ...
Categories: Música | Tags: , , | No Comments

Muerta en vida

September 21st, 2010

100% posible

100% posible

“Es como si se quedara de pronto atrás, a la deriva, o se alejase por caminos que me son ajenos, y me diese igual lo que sufra, a quién ame, con quién viva, cómo sienta o como muera. Esa mujer ya no es asunto mío, y eso me hace sentir egoístamente limpio y libre. Es bueno, decido, poder desprenderse de esa forma de pedazos de tu vida, dejándolos atrás como quien se desembaraza de algo viejo e inútil. Una automutilación práctica. Higiénica.”

Todo el escrito de Pérez Reverte.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: Amor | Tags: | No Comments

A Terrassa tothom suma (però cada cop sumem menys)

September 12th, 2010

A Terrassa, una ciutat per sobre dels 200.000 habitants que sempre ha sofert d’una mobilitat desastrosa, l’Ajuntament, la Regidoria d’Urbanisme o qui en sigui responsable continuen convertint la ciutat en un caos que toca patir als qui ens desplacem en cotxe.
Algunes de les actuacions “ben pensades” són:
- rotondes mal fetes que formen uns embussos impressionants com per exemple: la situada a Avda Vallès /Avda. Bejar a Can Petit on dos carrils es transformen en un de sol a l’interior de la rotonda. O directament insofribles com la rotonda de Plaça de L’Aigua que continuen modificant per fer-la més complicada encara.
- instal·lació de semáfors cada dos per tres (tots els nous entre Avda Bejar i Ctra Rellinars) i mai sincronitzats que fan que la gent surti disparada per arribar al següent perque estan farts de cues (avda. Bèjar desde Ctra Matadepera)
- els passos elevats que tenen més pendent del legal on et deixes els baixos del cotxe . A més de no haver-hi cap estandarització: posen badens, posen passos elevats amb pas de zebra i posen uns trossos de goma grandíssims (C/ Prat de la Riba o Passeig 22 de Juliol a Can Boada).
- els sots a l’asfalt perque a Terrassa s’hi fan feines al carrer i mai s’acostuma a deixar el carrer com estava, i les tapes de les clavegueres que mai estan posades a nivell (Avda Vallés en ambdos sentits)
- senyalització pintada per ineptes com la nova forma de pintar l’accés al pont de Vacarisses venint des del Carrer Sant Marc. On abans hi havia dos carrils, ara només n’hi ha un que es desplega deixant pas a 3 cotxes en direcció al pont. Embussos inacabables. (En un bon exemple del que es fer la feina dues vegades, aquesta senyalització va desaparèixer uns messos després i per sort van tornar a la original)
- la mania de posar carril bici per tot arreu treient llocs d’aparcament. ¿Quantes bicis he vist passar per Abat Marcet? ¿I per la zona de la Gripia / Les Arenes i l’Estació Est? … ¿Pel Park Vallés? … ¿I per dos bicis al dia fa falta treure tots les places de parking i fer aparcar els cotxes al mig del carrer perque les bicis circulin entre ells i la vorera? Potser l’ajuntament ens hauria de començar a regalar una bici a tots.
- els plafons pels autobusos perque puguin carregar i descarregar al bell mig del carrer.
- recomanar fer servir les rondes per circular amb fluidesa i posar-hi dos radars fixes i algún mòbil (sota el pont de la C-58 direcció nord passat el Centre Blau de la Llar). L’Avinguda del Vallès, plena de semàfors, i limitada a 50 es el que ells anomenen “Rondes”.
- els xamfrans rodons i tota la parafernàlia amb les voreres a prop de les escoles perque els pares puguin recollir els fills … que pobrets no poden caminar 10 minuts fins a casa.
- l’eliminació de carrils d’arteries principals com La Rambla d’Ègara i collindants.
carrils massa petits en carrers pintats per dos cotxes on s’hi cap amb problemes (això sí les voreres fan tres metres) com per exemple: la Avinguda Barcelona pujant a l’alçada dels Bombers.

Això es Terrassa, on tothom suma … sumem crispació perque la gent n’està farta de la colla d’ineptes que porten massa anys al Govern municipal fent i desfent com volen.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: La reflexión del día | Tags: , , | No Comments

Entradas y salidas

September 9th, 2010

Un día entras en la vida de alguien y dices para tus adentros: “de aquí no me voy nunca excepto que me echen”. ¿Será eso el amor?

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: Mis citas | Tags: , | No Comments

Closer de Kings of Leon

August 31st, 2010

Me gusta muchísimo esta cancion de Kings of Leon llamada Closer así que he hecho mi propia traducción. Dicen las interpretaciones de la letra que es la canción de un vampiro viejo y cansado de su vida.

Closer

Más cerca

Stranded in this spooky town,
Stoplights are swaying
And the phone lines are down
The floor is crackling cold,
She took my heart, I think she took my soul
With the moon I run,
Far from the carnage of the firey sun

Driven by the strangle of vein
Showing no mercy I do it again
Open up your eyes
You keep on crying, baby I’ll bleed you dry
Skies they blink at me
I see a storm bubbling up from the sea

And it’s coming closer
And it’s coming closer

You shimmy shook my bones,
Leaving me stranded all in love on my own
Do you think of me?
Where am I now? baby where do I sleep?
Feel so good but I’m old
2000 years of chasing’s taking it’s toll

And it’s coming closer
And it’s coming closer
And it’s coming closer
And it’s coming closer

Encallado en este pueblo espeluznante
Los semáforos se balancean
Y las líneas de teléfono no funcionan
El suelo cruje frío,
Ella se llevó mi corazón, creo que se llevó mi alma
Con la Luna corro,
Lejos de la matanza del fiero Sol

Movido por la estrangulación de la vena
Sin mostrar misercordia lo hago otra vez
Abre tus ojos
Sigues llorando, cariño, te dejaré seca
Los cielos me parpadean
Veo una tormenta burbujeando desde el mar

Y se está acercando
Y se está acercando

Tus vibraciones sacudieron mis huesos
Dejándome solo, encallado en amor
¿Piensas en mí?
¿Dónde estoy ahora? Cariño, ¿dónde duermo?
Estoy bien, pero soy viejo
2000 años de persecución me pasan factura

Y se está acercando
Y se está acercando
Y se está acercando
Y se está acercando

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...
Categories: Música | Tags: , , | No Comments