Cap de cor

Ell digué: A l’amor cap cor és com el cap.

Ella refutà: Cap cap sense cor.

Ell continuà: Cap cor cap al meu cap.

Ella responguè: Si no hi cap cap, hi cap cor.

Ell matitzà: Cap i només cap. Cap cor.

Ella argüí: Cor i només cor. Cap cap.

Ell indicà: Cap al cor, ¡a través del cap!

Ella proferí: Amor al cor cap si no hi cap cap.

Ell interrompí: Al meu cap no s’hi cap si només cap cor.

…

Progressivament s’adonaren que mai arribarien a posar-se d’acord perque a l’amor: Cal cor i cap i cap i cor, car cal evitar cap cop.